![]() |
|
Spaces home El racó de RaquelPhotosProfileFriendsMore ![]() | ![]() |
El racó de RaquelDes de Benimaclet
|
||||||||||||||||||||||||
|
Gràcies per visitar-me!! Deixa'm un missatget perquè quede constància del teu pas per ací... |
|
|
||||||||||||||||||||||
|
January 30 Carnestoltes de Benimaclet 2008XX ARRIBADA DEL MORO MACLET July 25 la lletraAra la lletra!! La cançò, encara què està en brasileny, s'entén prou bé, però per si de cas... Rita
Lee - Amor E Sexo Amor é um livro, sexo é esporte
E coisa e tal...
e tal e coisa... Amor es un
libro, sexo es deporte
July 12 Amor e sexoFa molt que no actualitze. Abans tenia aquest video només obrir l'space i el vaig treure. Hui tenia un poc de melangia... Ací teniu a la Rita Lee... February 04 Vespre Cap el vespre
és quan estàs com cansat, I canvien els
sons i tot sembla més mort, I t'encens un
cigarro sense ganes de fumar, I surts fora el
carrer i comences a córrer, Cap al vespre
és quan estàs com cansat, November 27 un altre de Lucrècia de Borja, per la fira i festes de GandiaPer fi està ací de nou la Fira i Festes de Gandia. Oh, quin goig per als saforencs!! Però a més, enguany teniu un nou al·licient, posar en pràctica el Protocol de Lucre: Manual de lligue eròtic-sexual-saforenc (vore el num. 5 Primavera de 2006 de La Cabota) perquè com supose que ja sabeu, en festes tots estem més predisposats a “relacionar-nos”. Així que aprofiteu-vos-en!!
I ara hi haurà molts que pensaran... si, si, però no és fàcil, per què son tant complicades les dones??... Ací tenim una llegendària convicció masculina transmesa de generació en generació amb categoria de coneixement profund, que per al meu criteri tansols indica falta d’interès pel coneixement profund.
L’home de hui en dia ja no sap com comportar-se, ni tan sols com copular davant del desplegament imparable del desconegudíssim principi femení.
Jo soc una hetero- compromesa (m’agraden els penis; alguns homes també), tinc pare, germà, amics, amants... i els veig, pobrets, que no saben com estar a l’alçada d’aquesta era indiscutiblement yin. A les dones no hi ha qui les entenga, bé, potser, però a Déu tampoc i encara no han parat de rendir-li culte. Però per ajudar-vos un poc més, properament vos aniré explicant els misteris femenins universals, talment com: el tamany importa??, per què les dones van al bany per parelles??, les dones fingeixen l’orgasme??, Romanticisme vs cursilades, verges i tabús sexuals, masturbació femenina, infidelitats i gelosia, compromís... i totes aquelles coses que voleu saber i mai vos han sabut explicar com cal.
Igualment moltes dones pensen Tots els homes son iguals, referint-se a l’absència de singularitat i subtilesa dels homes, però amb sinceritat, és realment cert?? Es pot fer aquesta afirmació a la llum de la moderna biologia i psicologia evolutiva, sense por d’ofendre als nostres amics, companys, pares i fills?? Eh... ehem... doncs si: en origen –pel que fa al sexe- els homes son més semblants entre ells que no les dones. Per què?? Les diferències de disseny morfològic ens fan més geloses i selectives davant de la gran responsabilitat de la fecundació. Com comprendreu, no anem a deixar que ens fecunde qualsevol... i si resulta que té gens de La Valldigna??!! (Oh, mai got!!) S’han d’evitar les fecundacions inconvenients. Ells, en canvi, portadors d’un producte abundant, tansols han de treure-se-ho de sobre, sota risc d’intoxicació cerebral. I per solucionar-ho, hi ha prou amb uns gestos mecànics condicionats per la mare natura.
El cas és que el que volen els homes és follar més, parlant clar, encara que per a aconseguir-ho hagen de fer l’esforç d’entendre a les dones. Però per què els homes son tan iguals i a les dones no hi ha qui les entenga???... tot al seu temps, petit llagostí, tot al seu temps...
I ara, tansols em resta dir-vos que gaudiu al màxim aquestes festes. I recordeu que si teniu qualsevol altre dubte sexual i/o sentimental podeu fer-me les consultes que vulgueu a: consultori@lacabota.com .
Atentament, Lucrècia de Borja i Bairén October 22 TrasllatSeptember 24 EstressUltimament sembla que visc per a treballar, en lloc de treballar per a viure. No tinc vida!! Aquest ritme m'afecta molt. M'ho note. No tinc temps per a res. Em lleve molt d'hora per anar al Parc tecnològic que tansols està a 12minuts en cotxe, però com que entre a treballar a les 8h i és hora punta, el trajecte passa a ser de 12 a 35 minuts. I això si no plou!! Perquè si plou... tothom i don agafa el cotxe encara que siga per anar al carrer del costat, aleshores em trobe la cua només baixar de casa i ja vaig a 10km/h fins arribar a Paterna... Un cop arribe, em passe tot el matí de peus fent analisis de tot tipus d'aigües i fangs. Si hi ha sort, em tocarà alguna aigua potable o de mar, però normalment solen ser residuals... ni comentar cal l'oloreta... A mig matí parem la nostra mig hora de rigor per esmorzar (que ens la descompten del sou) que ultimament la fem de 50 minuts Jijijijiji. Després del descans ja passa un poc més ràpid el matí. Dine allí perquè no em dona temps a tornar a casa. Tansols tenim 1.30h i tenint en compte que trigue 35min per anar i altres 35 per a tornar... tansols em queden 20 min!! quin estress!! millor em quede. I ja de vesprada, seguim amb la mateixa rutina fins que hem treballat les nostres 9 hores diaries. Si, 9, però els divendres tansols anem de matí. I tot per un sou bastant mediocre... I jo que pensava que a ACPV ens explotaven... crec que m'en torne allà... A mi els meus pares em van enganyar. Em deien... Raquel, estudia una carrera que així tindras una bona feina i guanyaras un bon sou... però ara resulta que qualsevol cambrer o dona de la netetja guanya més diners que la mitja dels llicenciats... per a què he estat tota la vida estudiant?? Tiraré el curriculum al VIP's, m'han dit que allí per 20 hores setmanals cobren 700 euros. Aleshores si fas la jornada completa que guanyes??? 1400??? !!! Oh, my god!! Res, que divendres acabe al laboratori. Ara comença una etapa nova... Ja vos informaré. August 18 Com m'has trobat??M'agrada molt mirar les estadístiques del meu espai. Saber qui entra i qui no, des dels enllaços de quines webs arribeu ací... és curiós... una de les coses que més em crida l'atenció és la gran quantitat de gent que entra perquè han trobat aquest web al cercador. I quan veig que han entrat des del google, per exemple, em pregunte..que devia estar cercant aquesta persona per arribar ací?? xDD Doncs bé, això també és possible saber-ho, voleu que us explique el que cerca la gent??... xafarders!! hahahaha Hi ha de tot. Alguns cerquen "Raquel". Gràcies a això he descobert que si escrius "Raquel" al google i cerques tansols en català, aquest espai ix el primer de la llista!!! OOOOOOOH (com diria el gran Xavi Castillo). Però la gran majoria (oh, sorpresa) cerquen "tapersex", "massatges eròtics" i "conejo rampante" !!! Un altre grup menys nombros cerca "mioma". I el que més m'ha cridat la atenció ha estat "regles truc tavernes valldigna" xDDDD I no és precissament pel truc... xDDDD Bé, com veieu, hi ha gent per a tot. I tu?? Com has arribat ací?? Des d'on?? July 13 Soy un salmón...Mai he parlat de la música que ha marcat la meua vida. Han estat uns quants els grups amb els que he crescut. D'entre altres Seguridad Social, que sempre m'ha agradat molt. Ací una mostra... Soy un salmón Ir rio arriba no es facil ni es vulgar muchos obstaculos que tengo que saltar con la certeza de hacerlo cada vez mejor. Hay pescadores a mi alrededor miles de anzuelos, cada cual más tentador soy vulnerable, aunque no soy facil de pescar. Pero es tan comodo dejarse llevar... Soy un salmón, soy un salmón soy el espiritu de la contradicción soy un salmon, soy un salmon... No es necesario echar la vista atrás ya se de sobra que allí he dejado el mar hacia delante mirar no es nada alentador. A veces creo que no tengo más opción al fin y al cabo, sólo soy un salmon.. Estoy volcado, es tan cansado... Voy a ser fuerte y no me dejaré pescar jamas... Es fantastico ir contra el azar... Soy un salmón, soy un salmón soy el espiritu de la contradicción soy un salmon, soy un salmon Ir contra corriente es mi direccion... June 23 1980-2006... deixe de ser jove...Estic al meu any 27. Si el dia 19 en vaig fer 26, ara tinc 26 anys i 4 dies del meu any 27!!! Sona malament. I a sobre els del banc m'envien una carta per a dir-me que deixe ser jove a partir de... JA!! Com que deixe de ser jove?? si estic escomençant ara!! Vale que els 26 ja estan més a prop dels 30, però de ahí a deixar de ser jove... Però no s'acaba el món, em donen esperances... diuen que em puc fer la tarjeta +26 o la custom. Hauré d'estudiar-me els advantatges de cadascuna. Algú ho ha fet ja, i així m'estalvie eixa feina?? xDD La veritat és que els temps no passa de bades. L'altre dia ho estava comentant amb les amigues. Ens fem grans i es nota. Abans la gent que es casava eren gent "major"... i em quedava molt lluny. Ara els que es casen ja son dels meus. I això fa por. Perquè si es casen, vol dir que "ja son grans", almenys igual de grans com jo ho veia fa uns anys, i si "ells" (q ja son dels meus) son grans, vol dir que jo també ho soc... ufff... Les nostres converses abans eren... diferents. Que si tinc examen dilluns, que si els pares no em deixen anar, que si no tinc diners, que Fulanito no em fa cas i Sotanito és un acosador... I ara?? De què parlem?? Que si hem fet l'esborrany de la declaració de la renda, que si ens toca pagar molt o poc, que si em vull comprar un pis però la hipoteca no la puc pagar ni de conya, que vaja merda de curro... Definitivament...estic fent-me gran... March 28 Mallorca IIDissabte, 25 de març, ens hem llevat puntuals. Hui és l'unic dia que
podem aprofitar sencer. Vam decidir preparar-nos el dinar "per
endursen", així que vam fer amanida de pasta i ens la vam duur al
taper. Bé, ja estem tots llestos. Deixem les coses al cotxe i anem a
esmorzar. Comprem les sobrassades a un fornet que hi ha per allí, així una cosa menys que hem de fer. Ok, molt bonic tot, i ara canviem de lloc. Anem a Deià. Quines vistes!! Quin paissatge!! Es una passada!! Anna coneix una cala i anem allí a dinar. Ens fem un bon reportatge de fotos fent els frikis i després a Sòller, a tastar els gelats artesans. Fem un tomb pel poble. Llàstima que les botigues estiguen tancades (migdia) perquè hem trobat una sabateria artesana i m'he encapritxat d'unes. Ens esperem per si obren... fem un tomb... no obren... em quede amb les ganes... Doncs au, fora, anem al Port de Sòller, ací si que em compre unes avarca's típiques amb dibuixets de sargantanes.... que maques... :-) Pugem fins un mirador i fem un altre video... (CENSURED)... Ja ho tenim bé per hui, tornem a casa que estem morts. I ara?? Què fem?? Encara ens queda molta illa per vore... dutxeta ràpida i anem a sopar al Port d'Andratx, que no Antrax... xD El sopar molt bó i de postre... pizza de fresa i pinya!! Realment curiós... i ara sí, a dormir, que no puc més. Per cert, aquesta nit canvien l'hora, a les 2 seràn les 3, enrecordeu-vos, no siga que fem tard a l'avió... March 27 MallorcaDivendres, 24 de març, em vaig llevar més tard del que volia. Encara
tenia la maleta per fer!! I Casabuko (és el nom del nostre pis
compartit) per netetjar... Entrar la roba que hi havia estesa, fer-me la maleta, dutxa matutina, comprar provisions, preparar els entrepans per a dinar (2 integrals i 1 normal)... no dona temps a asear Casabuko. La cuina es queda amb una escurada que arriba al sostre... quan tornem estarà ahi?? O al seu lloc hi trobarem una massa informe bacteriana-gelatinosa que vindrà cap a nosaltres?? A les 15.30h hem quedat al clínic amb Elena perquè ens acompanye a l'aeroport. Silvia anirà deirectament des de la feina. Quique, que està a Castelló, ha de passar primer per casa a agafar la maleta. Son les 15h. Quique no ha vingut encara... estic estressada... Son les 15.05h... ja està ací Quique. Ens accelerem. M'acomiade de Mónica. Baixe la brossa mentre Quique es fa la maleta. Ok, ja estem. Son les 15.35h. Arribem tard. Ràpid, al metro. Portem les 3 maletes, les 2 nostres i la de Silvia, la motxilla amb el dinar... perdem el metro... agafem el següent...per fí, arribem. Al cotxe, camí de l'aeroport. Gràcies, Elena, et portaré una sobrassada Ja estem a l'aeroport, facturem i anem a dinar. Asseguts al terra. La picadeta amb fruits secs, papes, entrepans de truita i xoricet, i de postre crema catalana. Uff, quina fartera. Apa, cap a l'avió!! Qui ens fa una foto?? Hi ha un xic darrere nostre, té pinta de guiri. Li demane que ens faça la foto i ens la fa apropant-se la càmera a l'ull, com les càmares antigues... però aquesta és digital... xDD Ja estem a l'avió. L'home que està assegut davant de mi té una verruga al cap, i el del seu costat una altra rere de l'orella...les ods de la mateixa forma i tamany... casualitat?? Ja hi som a Mallorca!! Anna estava esperant-nos a l'aeroport. Anem a pel cotxe que haviem reservat per internet. Es un micra verd!! Què xulo!! Foto. Merda, el maleter no tanca, anem a avisar-ho. Allí ens trobem a un que venia amb nosaltres a l'avió que diu que al cotxe que han llogat "tiene un viaje importante en una puerta, eh... y hay un tema que cuelga que..." quina vergonya aliena...Bé, ens canvien de cotxe. Ara ens han donat un Getz gris, però no un gris pàlid, no, un gris... gris. Anem a casa d'Anna, deixem les maletes. Ens planifiquem. Anem a sopar al Celler sa premsa. Tot menjar típic mallorquí. Boníssim. Ens trobem també amb Joan, amic de Quique i anem tots a la zona de la Llotja, a un pub on fan concerts en directe a fer-nos unes cervesetes. Després a dormir, que demà volem matinar i vore moltes coses. March 21 RelaxAquest matí he tingut una altra sessió amb Ximo. Ja estic figa per a
tot el dia. Em relaxa tant que fins demà no seré capaç de fer cap gran
esforç. Ara farà quasi un any, em vaig assabentar que tenia un mioma a l'uter. Es un tumor benigne. (Què no sé jo per què li diuen així, perquè precissament molt bó no és). Em vaig espantar moltíssim. Més que res perquè el tinc a un lloc delicat i si m'operaven (molt possible) m'haurien de treure tota la matriu. El fet de no poder tindre fills no em preocupava massa, però, i la qualitat de vida?? seria menopàusica amb 25 anys!! Vaig estar 2 dies fatal. I ja que segons els metges era segur que anaven a operar-me... perdut per perdut... vaig anar a parar a mans de Ximo. Quan vaig anar per primera vegada, el tumor m'havia crescut 3mm els primers 3 mesos i 1cm els 3 mesos següents. L'augment era exponencial. I ara?? Resultats?? Ha parat de creixer i se m'ha reduit 1mm. Semblarà poc, però al ritme que anava... per mi ja és molt. De moment ja no cal operar-me. I que em fa Ximo?? Només arribe a sa casa, el primer que faig es despullar-me. Em quede només amb roba interior i em gite a la camilla. Ahí comença amb la cromoterapia. Potser semblarà estrany, però l'ús del color com a element curatiu ja era emprada en l'Era d'Or de Grècia, a l'antic Egipte i a les antigues civilitzacions de l'India i la Xina. La cromoteràpia és un sistema per curar les malaties i els desordres dels cossos mental, emocional i físic, la qual cosa proporciona a cadascú la vibració que li falta a través de l'energia de la llum manifestada pels colors. Cada dia podem observar la relació dels colors i el comportament de les persones: en dies assolellats, aquestes tendem a ser més expansius i alegres; i en dies ennuvolats, es pot observar un comportament menys extrovertit, amb tendència a l'utilització de robes fosques o de tons neutres. Naturalment, els ulls estan sensibilitzats d'acord amb la freqüència de vibració de la llum, que envia al cervell la "sensació de color". Les freqüències més baixes ens donen la sensació del roig i les més altes del violeta. Les freqüències més baixes que el roig (infraroig), no son vistes per nosaltres, sino sentides com a ones de calor. I les freqüències més altes que el violeta (ultraviolats), igualment invisibles, produeixen un efecte fort sobre el organismes vius, ja que son ones d'alta energia. Bé suposse que molts sereu bastant incrèduls amb aquestes coses, jo també ho era. Però ara que ho experimente i veig els resultats... és una passada. Després de la cromoteràpia venen les agulles... acupuntura!! I em quede aproximadament 1 hora amb 10 ó 12 agulles clavades al meu cos. Però d'això ja en parlaré un altre dia... March 06 Dia Internacional de la Dona Treballadora Un 8 de març de 1857, una marxa pionera
d'obreres tèxtils va recórrer els suburbis rics de la ciutat de Nova
York per protestar per les miserables condicions de treball. El 5 de març de 1908, en aquesta mateixa ciutat va començar una nova vaga de les obreres tèxtils, que reclamaven la igualtat salarial, la disminució de la jornada a deu hores i que es permetés un temps per a la lactància. Un esdeveniment que va horroritzar el món sencer, i que va tenir lloc en el context d'aquesta vaga, va ocórrer a la fàbrica Sirtwoot Cotton, on més de 100 dones van morir en un foc provocat pel propi amo de la fàbrica, com a resposta a la presa pacífica del local per les obreres en vaga. L'any 1977, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. El color lila amb què s'identifica aquest dia es deu que d'aquest color era el teixit que estaven confeccionant les obreres el dia que van morir. El
Dia de la Dona Treballadora és una commemoració i no una celebració. Un
dia en què les dones exigim ser tractades amb el respecte que es
mereixen tots els éssers humans.
February 23 Les manies no les curen els metges...Qui no té alguna mania??,Talment com va duur a les pantalles de cinema l’actor Jack Nicholson a la pel·lícula «Millor impossible». El seu paper de malalt obsessiu compulsiu era fidel a la realitat. Segons els experts, a les dues darreres dècades s’ha avançat bastant el seu tractament, que passa per la administració d’alguns fàrmacs antidepressius i de psicoteràpia que intenta modificar els impulsos irracionals. Malgrat això, tots tenim petites manies o obsessions que ens acompanyen durant anys i que no tenen por què constituir una malaltia. M’he estat informant sobre les manies més comunes de la gent. Aquestes solen ser relacionades amb la neteja i la higiene, l’ordre i la seguretat. Bé, jo tinc moltes manies. De les comunes i de les “raretes”. Si algú de vosaltres es sent identificat amb alguna de les manies, li agrairia que m’ho fera saber, per allò de que “mal de muchos, consuelo de tontos” xDD Vaig a explicar algunes de les meues manies. Totes no, que em sentiria massa despullada. Però ahi van les més grosses: § Damunt del llit tinc 3 coixins. I han d’estar sempre al mateix lloc. Em molesta si no estan en l’ordre que toca. Enmig el groc, a la dreta el verd i a l’esquerra el rosa. I cadascú d’ells ha de duur davant el seu ninonet corresponent. Davant del verd hi va la pantera rosa, davant del rosa va el cocodril verd i davant del groc el dimoni d Tasmània. § Em fique el rellotge a la mà dreta. § No puc dormir amb les portes de l’armari obertes. Si no estan tancades del tot he d’alçar-me i tancar-les bé. § No m’agrada la gent que envaeix el meu espai íntim. No t’ha passat mai, que hi ha algú que se t’acosta més del normal... i tu fen-te cap a rere i l’altre més a prop de tu encara... aggg... m’agobia. § Sempre he de beure un glop d’aigua abans de qualsevol menjar. § Faig un solitari de cartes totes les nits al llit, abans de dormir. § I tinc unes quantes manies greus a l’hora de trobar parella: 1. Els tipos que mouen el cap compulsivament. Saps el que vull dir?? Quan estàs parlant i van diguent que sí amb el cap... 2. Les mans de plastilina. No sé com explicar-ho. Hi ha gent que té les mans molt blanetes i flexibles, de les que poden estirar-se els dits cap a rere... Només de pensar que unes mans així em poden tocar... brbrbrbr... 3. Les dents. No cal que siguen perfectes. Però si que estiguen netes!!! 4. L’olor. Açò si que em costa més d’explicar. HI ha olors que no es que siguen roïns, no es q facen pudor, però no m’atreuen. Ja pot ser un tio perfecte que si no m’agrada l’olor que fa... no puc. Igualment passa a l’invers, pot tindre coses que no m’agraden gens (inclòs moure el cap) però si m’agrada la seua olor... m’enganxe. I així em va... soltera... xDDD § I
per últim, tinc mania de comptar els dits de les persones. De les mans
i dels peus. Sé que sempre hi ha 5, però les manies son inexplicables.
Ah, i més d’una vegada me n’he trobat 4 o 6, eh. Quin èxtasis!! Els
vaig comptar 4 vegades. I és igual si la gent ja és coneguda, encara q
sé que ja els he comptat, ho faig d nou. I a l’estiu, que la gent duu
xancles... no puc parar d comptar!! Un dia li vaig explicar a ma mare
aquesta mania meua i per poc es mor de la risa. A mi no em feia cap
gràcia... li estava explicant una mani molt personal que mai no havia
explicat a ningú. Quan va poder parar de riure em va dir que quan jo
vaig nàixer, el primer que li va dir a mon pare va ser... compta-li els
dits, a vore si els té tots...
February 12 COM AMARGAR-SE LA VIDASoc feliç. No crec en la felicitat completa, perquè per
natura som inconformistes i mai no en tenim prou, però dins del que cap soc feliç.
M’agrada com soc, el que faig, i el que m’envolta. Tot i que canviaria moltíssimes
coses, és clar. No crec que la vida siga tant dolenta com alguns s’esforcen a
fer-nos creure. Però sempre em trobe amb gent que no pensa com jo. Hi ha
algunes persones a les que sembla que els agrada amargar-se la vida. Si eres
d'aquest tipus de persona, t’explique com ser eficient en aquesta tasca, pas a
pas. 2. TU TENS LA RAÓ. Amargar-se la vida a propòsit és un art que s'aprèn. Per fer-ho pensa que tot és blanc o negre i que només existeix una veritat absoluta: la teua. Rebutja per norma tot allò que et diguen els altres, fins i tot quan et puguen aportar una cosa positiva. 3. VISCA L'OBSESSIÓ! Elegeix una cosa que se t'haja quedat marcada, i repeteix-ho en la teua ment una i altra vegada, fins que només visques per pensar en això. És genial per amagar el cap davant de les dificultats diàries. 4. PENSA NOMÉS EN EL FUTUR. Ajorna els plaers i l'alegria pensant que en el futur tot anirà millor. Sens dubte, fins a aquell moment no t'hauràs de divertir gens. Conforma't amb el mal conegut i no proves res de bó per conèixer. Tortura't pensant en tot el mal que et podria ocórrer dins d'uns anys. 5. MAI NO ET PERDONES. Si és difícil perdonar els altres, perdonar-se a un mateix és molt més complicat, així que no t'esforces a aconseguir-ho. Arribaràs a un punt en el qual tan sols sentiràs autocompassió. Pensa que tu ets l'únic responsable del que t'ocorre, i mai no cregues que hi ha situacions que escapen al teu control.
January 25 revenja...Bé, àçò m'ha arribat al correu d'una dona molt emprenyada perquè la seua parella no la sap tractar com es mereix. Homes... espavileu-vos!! Si no ja sabeu el que pot passar... jijijiji January 21 Tornem!!Atenció gentola!!! Ja tenim activa de nou la web de les Arrapadores Glamouroses de Beneixama!! Podeu accedir des de: www.arrapadoresglam.tk A poc a poc ja anirem actualitzant la web i penjant novetats, que en tenim unes quantes. Per cert, enguany se'ns casen 2 arrapadores!!! Felicitats a les 2!! Pd. L'he penjada fa poc, així que si no la veieu encara podeu vore-la des d'ací. January 18 [Anàlisi química de l'home]SIMBOL: | ||||||||||||||||||||||||